La reflexoteràpia és una tècnica mil·lenària basada en la pressió de certs punts reflexos dels nostres peus, on el propi cos busca aconseguir l’estat òptim per poder recuperar el nostre benestar. El primer manuscrit es va trobar a la tomba d’un metge egipci de l’any 2230 aC en el qual ja indicava l’ús terapèutic. L’any 1917 el doctor William Fitzgerald va sistematitzar aquesta pràctica amb mapes reflexos dels peus, i les seves equivalències.
És una teràpia de regulació que treballa en la capacitat regeneradora de l’organisme i els seus efectes incideixen tan físicament com psíquic i emocional.
En els peus trobem la zona reflexa de tots els òrgans, músculs, glàndules, ossos, articulacions…, del nostre cos. Es realitza una pressió en els punts específics dels peus que connecten amb la seva zona reflexa dels òrgans i sistemes del cos.
Quan un òrgan deixa de funcionar o hi ha alguna tensió, el punt reflex és més sensible a la pressió. Així doncs, tant amb el tacte com amb la percepció són les eines bàsiques que ens ajuden a identificar i a escollir millor el tractament.
Des d’un nadó acabat de néixer fins a un ancià/na, passant per totes les etapes de creixement. Els nens que es beneficien del massatge desenvolupen un equilibri del ritme de creixement, evitant possibles problemes d’adaptació; a més, el seu sistema immunitari augmenta, amb la qual cosa estan menys disposats a freqüents i molests refredats. Les dones embarassades també poden gaudir d’aquest massatge per alleujar les molèsties de l’embaràs (nàusees, dolors d’esquena…), i fins i tot des de la vida intrauterina el nen/a ja es beneficia del massatge terapèutic d’aquesta tècnica.