L’auriculoteràpia és una tècnica terapèutica que es basa en l’estimulació de punts específics de l’orella per tractar diversos trastorns i malalties. Aquesta pràctica s’inscriu dins de la medicina tradicional xinesa i es fonamenta en la idea que l’orella és un microcosmos que reflecteix tot el cos humà.
A través de la pressió, l’acupuntura (agulles), l’ús de petites boles o imans, es poden activar aquests punts per alleujar dolors, reduir l’estrès, ajudar en processos d’addicció i millorar la salut emocional i física. L’auriculoteràpia és considerada una teràpia complementària i sovint s’utilitza juntament amb altres tractaments per potenciar-ne els efectes.
Des de llavors, l’auriculoteràpia ha guanyat popularitat en l’àmbit mundial, integrant-se en diverses pràctiques mèdiques i terapèutiques. Ha estat adoptada per professionals de la salut com a teràpia complementària, i s’ha investigat en estudis clínics per avaluar la seva eficàcia en diferents àmbits, com el dolor, l’ansietat i les addiccions.
En els darrers anys, l’auriculoteràpia ha continuat evolucionant, amb noves tècniques i enfocaments que s’han incorporat, i ha estat reconeguda en diverses disciplines, incloent-hi la medicina convencional en alguns casos. Així, ha passat de ser una pràctica tradicional a una opció terapèutica contemporània amb un reconeixement creixent en el món de la salut.
L’auriculoteràpia té les seves arrels en la medicina tradicional xinesa, que data de milers d’anys. S’acredita que la seva pràctica va començar al segle V aC, amb referències a la necessitat de tractar el cos a través de punts específics. No obstant això, la seva formalització com a tècnica va arribar a Occident durant el segle XX.
El metge francès Paul Nogier és considerat el pioner de l’auriculoteràpia moderna. A la dècada de 1950, Nogier va descobrir que l’orella conté punts que corresponen a diferents parts del cos. Va desenvolupar un mapa auricular que mostrava aquesta relació i va començar a utilitzar acupuntura i pressió en aquests punts per tractar diverses afeccions.
Des de llavors, l’auriculoteràpia ha guanyat popularitat en l’àmbit mundial, integrant-se en diverses pràctiques mèdiques i terapèutiques. Ha estat adoptada per professionals de la salut com a teràpia complementària, i s’ha investigat en estudis clínics per avaluar la seva eficàcia en diferents àmbits, com el dolor, l’ansietat i les addiccions.
En els darrers anys, l’auriculoteràpia ha continuat evolucionant, amb noves tècniques i enfocaments que s’han incorporat, i ha estat reconeguda en diverses disciplines, incloent-hi la medicina convencional en alguns casos. Així, ha passat de ser una pràctica tradicional a una opció terapèutica contemporània amb un reconeixement creixent en el món de la salut.
Aquests beneficis poden variar segons cada persona i el tipus de trastorn que es tracti.